Pasta a l'ou

M’agrada molt la lectura però en especial l’escriptor italià Italo Calvino, perquè me pareix un dels escriptors més divertit i amb més imaginació que conec, i vull destacar-lo aquí pel seu llibre Totes les cosmicòmiques que edicions 62 ha publicat recentment. En aquest text crea diferents relats a partir de frases científiques sobre el cosmos, com en el seu relat Tot en un punt on partint de la idea que al principi no i havia espai i tot estava concentrat en un punt, desenvolupa una magnifica història on tots estaven en un mateix punt, uns damunt dels altres, sense existir ni espai ni temps i on un dia la senyora Ph(i)Nkº diu així:

-Nois, si tingués una mica d’espai, com m’agradaria fer-vos unes tallarines!

I en aquell moment tots vam pensar en l’espai que ocuparien els braços rodanxons d’ella movent-se endavant i endarrere amb el corró sobre la pasta estirada, els pits d’ella caient sobre el gran munt de farina i ous ...

...vam pensar en l’espai que ocuparia el gra per la farina, els camps per conrear el gra, i les muntanyes des d’on baixaria l’aigua per regar els camps...

I es així com Italo Calvino s’imagina el Big Bang.

Aquest magnífic relat m’ha servit per iniciar l’explicació d’aquesta recepta de Pasta fresca a l’ou, que podem utilitzar per tallarines, espagueti i fins i tot raviolis.

Però tot i que he utilitzat un escriptor italià per iniciar aquesta recepta no caigueu en l’error de pensar que la pasta és un aliment vingut d’Italia, no. En realitat, a Occident,la pasta la va introduir Marco Polo a partir dels seus viatges a la Xina.

Fetes les presentacions anem a fer la recepta d’avui: Pasta a l’ou.

 

Per a fer la pasta necessitem:

• 250 grams de farina
• 2 ous
• una mica de sal

Jo ho he fet amb farina de força perquè penso que la pasta queda més dura i m’agrada més, però podeu fer-la amb qualsevol farina, fins i tot si substituïu l’ou per aigua també es pasta però no es a l’ou.

En un bol mesclem la farina, un pessic de sal, i els ous fins que quedi una pasta fina però molt elàstica. És important pastar una bona estona per a que quede ben elàstica.

Llavors entra el paper de la màquina de fer pasta. No és una cosa molt complicada perquè també la podeu fer a ma, aplanant la pasta amb el corró i després tallant en tires però si compreu una maquina de fer pasta podreu tenir la pasta aplanada al gruix exacte i fareu totes les tallarines iguals. Jo vaig comprar-me aquesta maquina a la Ferreteria Lleixà de Benicarló, i estic segur que a qualsevol ferreteria o botiga de estris de cuina la tenen o la poden aconseguir si els ho demaneu.

Doncs una vegada feta la pasta la passem varies vegades per l’aplanador i finalment per la talladora de tallarines. En aquest procés sempre tinc la col·laboració desinteressada del meu fill Adrià, que li encanta pastar i fer anar la màquina de la pasta. Es com jugar a plastilina amb el menjar, i això que sempre els dic que amb el menjar no es juga ;)

Hem de posar les tallarines sobre un drap per a que se sequen al menys un hora i després ja les podem cuinar al nostre gust habitual.

 

Costa una mica més que anar al súper i comprar pasta per després cuinar-la a casa però us puc ben garantir que el resultat és espectacular. I si ho desitgeu podeu mesclar espinacs triturades i tindreu pasta verda, o tinta de sípia i obtindreu unes tallarines “al nero di sepia” que us aniran ideals per acompanyar el peix.

Pollastre a l'ast

El pollastre al forn sencer, o com habitualment es denomina a l’ast, és un àpat ideal per deixar programat al forn per aquells dies que sortim a fer un tomb amb la bicicleta i els xiquets. És un menjar fàcil de preparar i de cocció molt simple que permet aprofitar la tecnologia que tenim instal·lada a les cases, als nostres forns que gaudeixen de programadors per iniciar i acabar la cocció, amb el que podem marxar de casa deixant programat el forn i arribar amb el dinar fet i al seu punt.

En el súper podreu trobar pollastres a l’ast que us seduiran perquè només treure’l del seu embolcall de plàstic i posar-lo uns minuts al forn, tota la capa llefiscosa que l’envolta es convertirà en una salsa salabrosa i forta que satisfarà els paladars menys exigents i les mares o pares més estressats, a costa de la salut de tota la família. Hi ha un altra manera de menjar pollastre a l’ast sense perdre la salut pel camí ni el temps per gaudir amb la família.

Delfina León va escriure que si tots coneguéssim la quantitat de coses que poden fer els nostres electrodomèstics ens facilitaria la vida moltíssim. Per això invitava als seus lectors a estudiar-se literalment els manuals de funcionament dels electrodomèstics, concretament avui hauríeu d’intentar esbrinar si podeu programar el vostre forn. Si podeu indicar-li hora d’inici, temperatura i hora de finalització de la cocció, o si només us dona un avis del temps. Això serà bàsic per a poder deixar el pollastre preparat al forn abans de marxar de casa, programar el forn i també posar unes patates, albergínies i pimentons (pebrots) per a fer torrats aprofitant la mateixa energia del forn, i amb això tenir el dinar preparat per arribar del passeig i seure a taula com si tinguessim un cuiner preparant-nos el dinar.

El pollastre a l’ast és de molt fàcil preparació, i a més molt barat.

Necessitem:

• Un pollastre sencer i net
• Una mica de bacon
• Poma
• Llimona
• Alls
• Herbes aromàtiques: romer, timonet, julivert.
• Sal i oli

La preparació es ben senzilla, salem per dins i per fora el pollastre i el farcim amb dos o tres talls de poma, una mica de llimona, el bacon o cansalada, les herbes aromàtiques i un parell d’alls.

Després lliguem les potes amb una mica de paper d’alumini i el posem en una plata per al forn. A mi m’agrada posar-li una mica d’oli d’oliva de les nostres comarques per damunt i enfornar-lo.

 

Al forn necessita una hora a 200ºC i llestos! Per això el podeu deixar programat i marxar a passejar amb els xiquets que quan arribareu tindreu el dinar fet. Si heu posat unes patates senceres i sense pelar al forn podeu preparar una maionesa tal com us vaig explicar anteriorment i li afegiu pebrot picant o , alls, bitxo o el que més us agradi i tindreu unes braves espectaculars.

Gaudiu de la cuina però no us esclavitzeu que els diumenges són per a disfrutar de la família, del sol i la tranquil·litat. Les tecnologies ens serveixen per a millorar la nostra qualitat de vida, només cal que els traiem el rendiment adequat.