Pasta a l'ou

M’agrada molt la lectura però en especial l’escriptor italià Italo Calvino, perquè me pareix un dels escriptors més divertit i amb més imaginació que conec, i vull destacar-lo aquí pel seu llibre Totes les cosmicòmiques que edicions 62 ha publicat recentment. En aquest text crea diferents relats a partir de frases científiques sobre el cosmos, com en el seu relat Tot en un punt on partint de la idea que al principi no i havia espai i tot estava concentrat en un punt, desenvolupa una magnifica història on tots estaven en un mateix punt, uns damunt dels altres, sense existir ni espai ni temps i on un dia la senyora Ph(i)Nkº diu així:

-Nois, si tingués una mica d’espai, com m’agradaria fer-vos unes tallarines!

I en aquell moment tots vam pensar en l’espai que ocuparien els braços rodanxons d’ella movent-se endavant i endarrere amb el corró sobre la pasta estirada, els pits d’ella caient sobre el gran munt de farina i ous ...

...vam pensar en l’espai que ocuparia el gra per la farina, els camps per conrear el gra, i les muntanyes des d’on baixaria l’aigua per regar els camps...

I es així com Italo Calvino s’imagina el Big Bang.

Aquest magnífic relat m’ha servit per iniciar l’explicació d’aquesta recepta de Pasta fresca a l’ou, que podem utilitzar per tallarines, espagueti i fins i tot raviolis.

Però tot i que he utilitzat un escriptor italià per iniciar aquesta recepta no caigueu en l’error de pensar que la pasta és un aliment vingut d’Italia, no. En realitat, a Occident,la pasta la va introduir Marco Polo a partir dels seus viatges a la Xina.

Fetes les presentacions anem a fer la recepta d’avui: Pasta a l’ou.

 

Per a fer la pasta necessitem:

• 250 grams de farina
• 2 ous
• una mica de sal

Jo ho he fet amb farina de força perquè penso que la pasta queda més dura i m’agrada més, però podeu fer-la amb qualsevol farina, fins i tot si substituïu l’ou per aigua també es pasta però no es a l’ou.

En un bol mesclem la farina, un pessic de sal, i els ous fins que quedi una pasta fina però molt elàstica. És important pastar una bona estona per a que quede ben elàstica.

Llavors entra el paper de la màquina de fer pasta. No és una cosa molt complicada perquè també la podeu fer a ma, aplanant la pasta amb el corró i després tallant en tires però si compreu una maquina de fer pasta podreu tenir la pasta aplanada al gruix exacte i fareu totes les tallarines iguals. Jo vaig comprar-me aquesta maquina a la Ferreteria Lleixà de Benicarló, i estic segur que a qualsevol ferreteria o botiga de estris de cuina la tenen o la poden aconseguir si els ho demaneu.

Doncs una vegada feta la pasta la passem varies vegades per l’aplanador i finalment per la talladora de tallarines. En aquest procés sempre tinc la col·laboració desinteressada del meu fill Adrià, que li encanta pastar i fer anar la màquina de la pasta. Es com jugar a plastilina amb el menjar, i això que sempre els dic que amb el menjar no es juga ;)

Hem de posar les tallarines sobre un drap per a que se sequen al menys un hora i després ja les podem cuinar al nostre gust habitual.

 

Costa una mica més que anar al súper i comprar pasta per després cuinar-la a casa però us puc ben garantir que el resultat és espectacular. I si ho desitgeu podeu mesclar espinacs triturades i tindreu pasta verda, o tinta de sípia i obtindreu unes tallarines “al nero di sepia” que us aniran ideals per acompanyar el peix.