Pasta a l'ou

M’agrada molt la lectura però en especial l’escriptor italià Italo Calvino, perquè me pareix un dels escriptors més divertit i amb més imaginació que conec, i vull destacar-lo aquí pel seu llibre Totes les cosmicòmiques que edicions 62 ha publicat recentment. En aquest text crea diferents relats a partir de frases científiques sobre el cosmos, com en el seu relat Tot en un punt on partint de la idea que al principi no i havia espai i tot estava concentrat en un punt, desenvolupa una magnifica història on tots estaven en un mateix punt, uns damunt dels altres, sense existir ni espai ni temps i on un dia la senyora Ph(i)Nkº diu així:

-Nois, si tingués una mica d’espai, com m’agradaria fer-vos unes tallarines!

I en aquell moment tots vam pensar en l’espai que ocuparien els braços rodanxons d’ella movent-se endavant i endarrere amb el corró sobre la pasta estirada, els pits d’ella caient sobre el gran munt de farina i ous ...

...vam pensar en l’espai que ocuparia el gra per la farina, els camps per conrear el gra, i les muntanyes des d’on baixaria l’aigua per regar els camps...

I es així com Italo Calvino s’imagina el Big Bang.

Aquest magnífic relat m’ha servit per iniciar l’explicació d’aquesta recepta de Pasta fresca a l’ou, que podem utilitzar per tallarines, espagueti i fins i tot raviolis.

Però tot i que he utilitzat un escriptor italià per iniciar aquesta recepta no caigueu en l’error de pensar que la pasta és un aliment vingut d’Italia, no. En realitat, a Occident,la pasta la va introduir Marco Polo a partir dels seus viatges a la Xina.

Fetes les presentacions anem a fer la recepta d’avui: Pasta a l’ou.

 

Per a fer la pasta necessitem:

• 250 grams de farina
• 2 ous
• una mica de sal

Jo ho he fet amb farina de força perquè penso que la pasta queda més dura i m’agrada més, però podeu fer-la amb qualsevol farina, fins i tot si substituïu l’ou per aigua també es pasta però no es a l’ou.

En un bol mesclem la farina, un pessic de sal, i els ous fins que quedi una pasta fina però molt elàstica. És important pastar una bona estona per a que quede ben elàstica.

Llavors entra el paper de la màquina de fer pasta. No és una cosa molt complicada perquè també la podeu fer a ma, aplanant la pasta amb el corró i després tallant en tires però si compreu una maquina de fer pasta podreu tenir la pasta aplanada al gruix exacte i fareu totes les tallarines iguals. Jo vaig comprar-me aquesta maquina a la Ferreteria Lleixà de Benicarló, i estic segur que a qualsevol ferreteria o botiga de estris de cuina la tenen o la poden aconseguir si els ho demaneu.

Doncs una vegada feta la pasta la passem varies vegades per l’aplanador i finalment per la talladora de tallarines. En aquest procés sempre tinc la col·laboració desinteressada del meu fill Adrià, que li encanta pastar i fer anar la màquina de la pasta. Es com jugar a plastilina amb el menjar, i això que sempre els dic que amb el menjar no es juga ;)

Hem de posar les tallarines sobre un drap per a que se sequen al menys un hora i després ja les podem cuinar al nostre gust habitual.

 

Costa una mica més que anar al súper i comprar pasta per després cuinar-la a casa però us puc ben garantir que el resultat és espectacular. I si ho desitgeu podeu mesclar espinacs triturades i tindreu pasta verda, o tinta de sípia i obtindreu unes tallarines “al nero di sepia” que us aniran ideals per acompanyar el peix.

Pollastre a l'ast

El pollastre al forn sencer, o com habitualment es denomina a l’ast, és un àpat ideal per deixar programat al forn per aquells dies que sortim a fer un tomb amb la bicicleta i els xiquets. És un menjar fàcil de preparar i de cocció molt simple que permet aprofitar la tecnologia que tenim instal·lada a les cases, als nostres forns que gaudeixen de programadors per iniciar i acabar la cocció, amb el que podem marxar de casa deixant programat el forn i arribar amb el dinar fet i al seu punt.

En el súper podreu trobar pollastres a l’ast que us seduiran perquè només treure’l del seu embolcall de plàstic i posar-lo uns minuts al forn, tota la capa llefiscosa que l’envolta es convertirà en una salsa salabrosa i forta que satisfarà els paladars menys exigents i les mares o pares més estressats, a costa de la salut de tota la família. Hi ha un altra manera de menjar pollastre a l’ast sense perdre la salut pel camí ni el temps per gaudir amb la família.

Delfina León va escriure que si tots coneguéssim la quantitat de coses que poden fer els nostres electrodomèstics ens facilitaria la vida moltíssim. Per això invitava als seus lectors a estudiar-se literalment els manuals de funcionament dels electrodomèstics, concretament avui hauríeu d’intentar esbrinar si podeu programar el vostre forn. Si podeu indicar-li hora d’inici, temperatura i hora de finalització de la cocció, o si només us dona un avis del temps. Això serà bàsic per a poder deixar el pollastre preparat al forn abans de marxar de casa, programar el forn i també posar unes patates, albergínies i pimentons (pebrots) per a fer torrats aprofitant la mateixa energia del forn, i amb això tenir el dinar preparat per arribar del passeig i seure a taula com si tinguessim un cuiner preparant-nos el dinar.

El pollastre a l’ast és de molt fàcil preparació, i a més molt barat.

Necessitem:

• Un pollastre sencer i net
• Una mica de bacon
• Poma
• Llimona
• Alls
• Herbes aromàtiques: romer, timonet, julivert.
• Sal i oli

La preparació es ben senzilla, salem per dins i per fora el pollastre i el farcim amb dos o tres talls de poma, una mica de llimona, el bacon o cansalada, les herbes aromàtiques i un parell d’alls.

Després lliguem les potes amb una mica de paper d’alumini i el posem en una plata per al forn. A mi m’agrada posar-li una mica d’oli d’oliva de les nostres comarques per damunt i enfornar-lo.

 

Al forn necessita una hora a 200ºC i llestos! Per això el podeu deixar programat i marxar a passejar amb els xiquets que quan arribareu tindreu el dinar fet. Si heu posat unes patates senceres i sense pelar al forn podeu preparar una maionesa tal com us vaig explicar anteriorment i li afegiu pebrot picant o , alls, bitxo o el que més us agradi i tindreu unes braves espectaculars.

Gaudiu de la cuina però no us esclavitzeu que els diumenges són per a disfrutar de la família, del sol i la tranquil·litat. Les tecnologies ens serveixen per a millorar la nostra qualitat de vida, només cal que els traiem el rendiment adequat.

Hamburgueses

Aquesta és la meva recepta de les hamburgueses, és al gust de la nostra família, però sobre aquesta base vosaltres podeu fer les variacions que més us agraden. Sempre dic que la cuina és un art que no s’acaba mai, que es mou segons els gustos dels comensals i que qui gaudeix cuinant també gaudirà modificant les receptes que anem descobrint. Per això us convido a provar aquesta recepta i després adaptar-la al vostre gust.

Per fer les hamburgueses necessitarem:

250 grams de carn picada de porc

250 grams de carn picada de vedella

un ou

40 grams de pa ratllat (pa de galeta)

Un pessic de sal

All i julivert segons els gustos

És ben fàcil, només cal que mesclem els dos tipus de carn picada, l’ou, la sal i el pa ratllat en un bol fins arribar a una textura suficientment consistent per a formar les boles.

Farem 5 boles d’uns 110 grams i posteriorment formarem les hamburgueses que cuinarem a la planxa i gaudirem amb una mica de ketxup (un dia penjaré la recepta de com preparar un ketxup natural), o en un entrepà amb formatge, ceba enciam i tomaquet.

Formatge amb Llet de Cabra

He descobert en el supermercat SPAR de Benicarló llet de cabra semidesnatada de la
marca PULEVA i he provat de fer el formatge amb aquesta llet, però al ser semidesnatada (no en tene de sencera) he fet un formatge mescla de llet sensera de vaca i llet semidesnatada de cabra al 50% i amb el mateix procediment que vam fer l'altre formatge. Ha hagut d'estar més estona al foc per a quallar be la llet però finalment ha quedat un formatge doblement saboros. Proveu-ho.

Formatge fresc

Pot parèixer un atreviment fer formatge tendre però la veritat es que tant el brull o mató com el formatge tendre es ben simple de fer i amb uns ingredients molt senzills. 

Es veritat que podríem utilitzar una llet més natural o saborosa com la llet de cabra recent munyida però el cert es que al nostre abast, als supermercats tenim llet entera fresca de vaca que ens pot servir de meravella per al nostre formatge. Ens faltarà una mica de sal i el ingredient que ha de quallar la llet. En aquest cas utilitzem la llimona ja que encara no es temps de tenir les carxoferes en flor doncs les flors morades d’aquestes verdures també serveixen per a quallar la llet i fer el formatge.

Per fer aquest formatge tendre necessitarem:

• Un litre i mig de llet entera fresca.
• Una llimona
• Una cullerada sopera de sal (o cadascú al seu gust perquè també es pot fer formatge sense sal)

 

I com a estris:

• Una cassola
• Un colador
• Un capsó de cotó

La preparació és molt fàcil, hem de abocar la llet dins la cassola que posarem al foc a escalfar, escorrerem el suc de la llimona i dissoldrem la cullerada de sal.

 

Deixarem que arribi a la ebullició i retirarem del foc. 

Haurem preparat un colador gran amb un drap de cotó que ens servirà de filtre fi i separarem el líquid de la llet quallada. Amb el capsó o drap de cotó escorrerem el líquid sobrant.

 

 

Ja tenim el formatge, que deixarem que es refrede i conservarem en la nevera.

 

Avui comencem amb una recepta ben fàcil: Maonesa

Avui vull encetar aquesta nova etapa en la meua trajectòria com a blogger amb un blog que permeti a tothom fer a casa tots aquells productes que trobem precuinats al supermercat.

No es la meua intenció fer la competència a les grans superfícies perquè sé per experiència que el escàs temps lliure que ens deixa la feina no ens permet cuinar-nos tot a nosaltres, però és un blog dedicat a tots aquells que com jo us agrada cuinar i voleu gaudir de fer les vostres receptes a casa.

També m’agradaria fer un blog dinàmic, es a dir que si no us surt la recepta que he penjat, m’ho envieu per mail i o be jo mateix o altres seguidors puguin ajudar-vos en la elaboració. Potser també algú aportarà les seues receptes que provarem tots i podrem fer fotografies i penjar-les també com una recepta més del blog.

Amb tot això anar gaudint junts del plaer de cuinar.

Comencem doncs amb la Salsa Maonesa (o maionesa)

Per a realitzar aquesta salsa simplement necessitem:
• Un ou
• 300ml d’oli d’oliva
• un pessic de sal
• un raig de suc de llimona

He volgut començar amb la Salsa Maonesa perquè és una recepta tan fàcil com de resultats espectaculars. Crec que hi ha gent que creu que la salsa maonesa es va inventar directament envasada i que per fer-la necessites ingredients químics difícils d’aconseguir però no es així.

En realitat per fer la salsa maonesa només hem de dipositar en un recipient per a la batedora, un ou, 300ml d’oli d’oliva i un pessic de sal. Després introduïm la batedora fins al fons procurant inclinar el recipient per extreure l’aire que es pugui quedar entre l’oli i l’extrem de la batedora introduït en el recipient.

Arribats aquest punt cal batre a la velocitat més alta de la vostra batedora i sense aixecar-la del fons del recipient per a que no agafi aire. Veureu que la maonesa es va formant al fons en mesclar l’oli i l’ou i anirà incorporant la resta d’oli poc a poc. Quan tingueu ja tot el oli lligat poseu una mica de llimona al vostre gust.

També podeu incorporar vinagre si preferiu el sabor, o sense res. Però si voleu un all i oli, a la mateixa maonesa li afegiu un o dos dents d’all i ho tritureu un altra vegada. I si afegiu pebrots picants o salsa tabasco aconseguireu una Salsa Brava per a les patates que sempre la podreu tenir al vostre gust de picant.